|
|
El document defineix 4línies argumentals: Quatre C de la comarca (Camp, Calçot, Castellers i Cister)
| Un estudi de la URV fixa les línies bàsiques per millorar el posicionament turístic de l'Alt Camp |
Aquest dimecres 24 de febrer es presenta a alcaldes, regidors i consellers de l’Alt Camp l’estudi Definició de l’estratègia de posicionament turístic de l’Alt Camp, forma part del Servei d’Assistència Municipal en Turisme, promogut pel Patronat de Turisme i el Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona i realitzat pel Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Unitat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. L’estudi l’ha dirigit Salvador Anton i ha estat coordinat per Jaume Salvat.
|
Els objectius que es pretenen assolir amb la la proposta estratègica pel posicionament turístic de la comarca de l’Alt Camp es refereixen al plantejament d’un model recreatiu i d’oci diferenciat però alhora integrat en el conjunt de l’oferta de la Costa Daurada.
L’objectiu principal és aprofitar el potencial econòmic i social del turisme. El desenvolupament del turisme s’ha d’entendre com un instrument de dinamització econòmica i millora de la qualitat de vida de la població local. Augmenta les rendes i obra noves oportunitats d’ocupació i negoci en la restauració, l’allotjament, l’artesania i els serveis en general. També augmenta el benestar i qualitat de vida de la població que habita o fa ús temporal del territori amb la millora dels serveis, equipaments, condicions ambientals i planificació territorial.
Tres objectius específics
L’estudi propasa tres objectius específics. El primer és convertir l’Alt Camp en una destinació turística. La comarca de l’Alt Camp ha de posicionar-se com una destinació turística diferenciada dins l’entramat de l’oferta turística de l’interior de la Costa Daurada i la Ruta del Cister.
Actualment l’activitat d’oci es centra en visites de menys d’un dia i per tant els beneficis del turisme són molt limitats. L’augment de l’oferta d’activitats a realitzar i la millora de les formes de comunicació i consum han d’introduir la comarca en l’imaginari turístic de Catalunya. Això s’ha de traduir en un increment de les pernoctacions i unes estades més llargues a la comarca.
Un segon objectiu és fer més efectiva la promoció turística. La comunicació turística resulta clau per a la captació dels visitants i turistes potencials i els seus efectes anticipen la visita al territori. La promoció conté el conjunt d’imatges associades al lloc que faran decidir als visitants a realitzar el viatge. Fer efectiva la promoció turística significa identificar els elements més atractius del territori i fer-los arribar de manera efectiva als distints públics objectiu.
Finalment, el tercer objectiu és incrementar el número de turistes. Les inversions en turisme s’han de veure compensades amb l’augment de l’activitat turística. L’assoliment d’uns nivells de visita òptims és essencial per a l’autosuficiència del model. L’allargament de l’estada dels visitants, l’augment de les pernoctacions i la desestacionalització de l’activitat turística són elements a reforçar.
Quatre estratègies d’actuació
Per aconseguir els objectius anteriorment assenyalats, l’estudi proposa quatre estratègies d’actuació. Aquestes estratègies es relacionen directament amb els objectius anteriorment presentats i són el camí a seguir per al seu assoliment.
1. Lideratge del Consell Comarcal de l’Alt Camp
En la diagnosi s’ha detectat un enfocament molt local de la promoció turística. Per tal de realitzar un proposta turística territorialment integrada cal que el lideratge, al menys en aquesta fase, sigui per part del Consell Comarcal. El Patronat de Turisme de l’Alt Camp ha veure reforçat el seu paper en el desenvolupament turístic de la comarca. Ha de ser un òrgan de gestió, planificació i control que procuri per la coherencia de les actuacions a nivell comarcal i generi efectes de demostració.
Fins ara, la promoció turística ha tingut un caràcter molt local, la qual cosa s’ha traduït en una imatge poc concreta de les activitats a realitzar. Només la Ruta del Cister ha tingut un plantejament supramunicipal cenyit al turisme cultural. Per tant convé un lideratge en la coordinació i la gestió turística a nivell comarcal marcant les característiques i la qualitat dels productes turístics i liderant-ne la promoció.
2. Diferenciar-se i singularitzar-se
Qualsevol destinació turística ha de diferenciar-se de la resta. Una forma de fer-ho és creant una oferta recreativa i d’oci a partir dels elements base, aquells que marquen la personalitat del territori. A l’Alt Camp existeixen diferents línies argumentals, amb cert grau de singularitat. Entre aquestes en destaquen unes per sobre les altres, són les Quatre C de la comarca de l’Alt Camp (Camp, Calçot, Castellers, Cister). Es consideren els elements força de la comarca, al tenir un impacte elevat en la generació d’identitat.
El Calçot i els castellers són recursos molt singulars de l’Alt Camp i en representen els principals elements identitaris. El Cister situa la comarca en la destinació de turisme cultural d’interior de més prestigi de Catalunya. El Camp relaciona la comarca amb el territori i potencia altres valors molt importants pel desenvolupament turístic com la ruralitat, la tranquil·litat i la qualitat ambiental i paisatgística.
3. Creació de productes turístics
La creació de productes turístics suposa dissenyar experiències capaces de transmetre coneixements i valors de forma lúdica, educativa o esportiva. Les dificultats actuals per allargar l’estada dels visitants i incrementar les pernoctacions tenen una correspondència directa amb la manca de propostes recreatives. Per tant l’estratègia bàsica per trencar aquesta dinàmica és la creació de productes turístics que tinguin a veure amb les línies argumentals abans citades.
Més enllà de la calçotada hi ha un territori i unes persones que en són productores, però aquest territori també produeix vi, avellanes, oli, ametlles i cereals. Aquest camp conté un conjunt d’elements etnològics que expliquen aquestes formes de producció i unes festes i tradicions que, més enllà dels castells, expliquen la forma de ser i de viure a l’Alt Camp. Aquest camp, entre el regadiu i el secà, entre el comerç i la defensa ha generat també un conjunt patrimonial important, cases senyorials, cooperatives modernistes i castells de Marca. Aquest patrimoni té cabuda en un territori ampli i molt accessible, que disposa al mateix temps d’unes zones molt properes però alhora força desconegudes.
Actualment els atractius més importants són la calçotada i la ruta del Cister. Tant una proposta com l’altre generen viatges de menys d’un dia, per tant cal desenvolupar propostes recreatives, activitats a realitzar que aprofitin l’enorme potencial dels recursos existents a la comarca i que han estat identificats en aquest document.
4. Millora de la infraestructura turística
La infraestructura turística, entesa com els equipaments, serveis, la senyalització direccional i informativa i l’adequació turística de l’entorn (zones d’aparcament, parcs, passeigs) contribueix notablement en el grau de satisfacció de l’experiència turística i milloren la qualitat de vida de la població local.
La infraestuctura turística acompanya en tot moment l’experiència de la visita, permet que el visitant arribi als llocs amb seguretat i comoditat, permet el descobriment i el gaudi de l’entorn i en definitiva ha de garantir la materialització de les propostes turístiques. Per tant s’ha de vetllar per la homogeneïtat en les formes i materials utilitzats per tal de reforçar la imatge percebuda. En un territori on s’ha de desenvolupar l’activitat turística la qualitat s’ha de convertir en un factor de posicionament bàsic, sobretot en el sector de la restauració, l’allotjament i els nous equipaments d’ús turístic.
Proposta d’actuacions
La conseqüència immediata de la proposta d’objectius i estratègies és l’establiment de les actuacions necessàries pel desenvolupament del turisme a la comarca de l’Alt Camp. “La comarca de l’Alt Camp ha demostrat suficient capacitat per a desenvolupar activitats turístiques, encara que amb una magnitud inferior a la resta de comarques de l’interior de la Costa Daurada”, manté l’estudi.
“Les principals dinàmiques turístiques han sorgit a partir d’iniciatives de caire local o supracomarcal. Aquest fet ha comportat la baixa o nul·la integració entre productes i temàtiques argumentals i per tant una baixa definició de la imatge turística de la comarca. Aquesta situació s’ha vist accentuada per la presència de la Ruta del Cister que ha deixat en segon terme l’Alt Camp com a referent territorial”, adverteix el document, que afegeix:
“Val a dir que la Ruta del Cister ha situat a la comarca de l’Alt Camp en el mapa turístic català, però no ho ha fet en la seva totalitat, són pocs els municipis que gaudeixen d’aquesta situació, el nucli de Santes Creus polaritza l’activitat turística a la comarca, i Vila-rodona és el municipi que en rep una influència més directa. En tot cas podríem dir que els municipis de la comarca, per les raons que siguin, no han sabut aprofitar el potencial turístics de la ruta del Cister”.
“La ciutat de Valls, Alcover, Vila-rodona o Nulles representen altres pols turístics comarcals, però les seves dinàmiques turístiques s’allunyen de les contemplades a Santes Creus. A tot plegat cal considerar dos elements que gaudeixen d’una elevada potencialitat al formar part de la identitat comarcal i catalana, són el calçot i els castells. Tenint en compte la importància d’aquests dos elements actualment presenten un aprofitament turístic baix, a causa de la seva temporalitat diària i estacionalitat”, apunta l’estudi.
Les accions proposades constitueixen els instruments que han de permetre assolir els objectius generals i els objectius específics formulats en relació al turisme. Per altra banda, les accions també es desprenen, lògicament, de les estratègies turístiques plantejades per l’Alt Camp. Aquestes actuacions estan pensades per tal de crear elements atractius de dinamització turística, que contribueixin a ressaltar els valors principals de l’Alt Camp, sempre en consonància amb els objectius formulats.
Les 41 actuacions proposades han estat agrupades, segons la seva naturalesa en tres grans tipologies d’accions de gestió, de creació de productes i de comunicació:
ACCIONS CLAU DE GESTIÓ
• Definició de la imatge turística de l’Alt Camp
• Impulsar les propostes turístiques existents
• Posar en valor els productes turístics actuals
ACCIONS CLAU DE CREACIÓ DE PRODUCTES TURÍSTICS
• Creació de noves propostes turístiques
• Creació de productes per allargar l’estada
• Creació de productes per a segments específics
ACCIONS CLAU DE COMUNICACIÓ
• Potenciació dels elements clau de definició territorial
• Disseny d’un pla de comunicació
• Creació d’una pàgina web turística
• Pla de comunicació a Prescriptors
• Pla de comunicació a l població local
|
| Data: 24-02-2010 |
|
|
|
